Santos

Recordar-lo a través dels seus dibuixos i quadres és evocar escenes de la seva vida i del seu temps,
amb una visió intemporal que ell pintava disfressada, però sense màscares. I riure amb això.

Parlava, somreia o pintava amb fiblons. Inoculant consciència, criteri i l’alegria escèptica d’un infant juganer que aboca vacunes de bona ràbia, com a dissolvents de la intolerància.
En Santos només hi havia deute amb la seva franquesa —i amb la dels altres. Gestionada sense fugir de la confrontació amb el desacord, inspirava el seu imaginari tan singular.

Un darrer romàntic que va viatjar pels avatars del seu temps, adonant-se que l’art podia ser un aliat.
Per convertir el seu entorn gris en un joc de colors, en figures, elements i formes discordants. En una amalgama de vida sense jerarquies.

La seva imaginació flueix automàtica, confiada al desvergonyiment.
Esmicola amb ironia i reconstrueix el món amb l’autenticitat de l’observador entrenat, del pintor i dibuixant infatigable.
Assumeix les seves torpeses i, amb això, esquiva els propis límits, perquè es deixa portar i li surt sol.

I així, amb la seva aguda perspectiva de l’entorn, un enfocament ràpid i el sarcasme d’un rebel propositiu, dissecciona alternatives cap a una utopia poc ingènua.
La seva fantasia surrealista va construir (construeix) una mena d’amabilitat díscola.
La realitat és ara una mica més àmplia.

Calen circumstàncies extraordinàries perquè sorgeixin personatges singulars, propensos a una responsabilitat de la qual no són gaire conscients. Ni tampoc d’un carisma innat que els converteix en delegats del seu temps.
Mitjançant una obra contundent, que reflecteix la personalitat de l’entorn resumida en la de l’autor.
Santos Iñurrieta és un d’ells.
Un pintor reconcentrat i compulsiu. Quan pintar significa aquell acte primari, alliberador.

És difícil trobar un pintor que ho practiqui amb tanta llibertat, sense renegar dels seus compromisos, ni de les seves mancances ni de la seva autenticitat. Per fer-ho, cal ser molt consistent.
D’una manera que la seva obra és, senzillament, l’empremta d’un món millorable (imperfecte), filtrat pels àcids de l’humor.

– AFCmintxo